Fase 3: Aplicació dels continguts I

En aquestes altures, gràcies al treball dut a terme tots els alumnes tenien clar i sabien diferenciar certs aspectes com ara:

- les diferents tècniques d'estudi

- l'ambient adequat per estudiar

- que els motiva i que no

- quins són els seus punts forts i febles

Amb això ja podíem començar a profunditzar més i que cadascú d'ells pugui escollir la tècnica que més s'adapti a ell i millor li funcioni en cada cas.

Per a aconseguir-ho s'han treballat els diferents tipus de lectura com es descriurà a continuació tot i que abans voldria fer una aproximació al tema:

A diferència de la concepció tradicional, actualment, hem de tenir en compte la lectura com la forma d'interrogar activament un text, construint el seu significat i basar-lo en experiències prèvies viscudes.

S'ha de tenir molt present que no llegim per llegir. Es fa per satisfer necessitats: comunicatives, informatives, estètiques, ... i això és el que motiva al lector per esforçar-se a comprendre el text.

Activitat: Lectura comprensiva

El primer text el vam treballar tots junts. Era un text de mostra per a que els alumnes aprenguessin d’ell. A partir del títol del text els alumnes havien de fer supòsits sobre el tema de la lectura i explicar si en coneixien alguna cosa.

Desprès de fer una lectura silenciosa, es va fer la lectura en veu alta.   Els alumnes subratllaven aquelles paraules que no entenien per buscar-les al diccionari o preguntar a la professora desprès de la primera lectura silenciosa. Posteriorment es van respondre a unes preguntes sobre la lectura i també es van donar les pautes per a que poguessin fer un resum de qualitat.

Pautes per al resum:

El resum és el final del camí i la síntesi de tot el que hem après fins ara, perquè fer un resum suposa que prèviament haurem fet una lectura comprensiva del text, haurem descobert les idees principals i les haurem subratllat en el text, haurem escrit al marge les paraules clau i haurem fet un bon esquema que ens servirà de base per a l’explicació del resum.

Recorda que: has d’utilitzar les teves pròpies paraules, has de ser objectiu, les idees han d’anar relacionades entre sí, no és una enumeració d’idees i, per últim, cal ser breu.

A continuació us mostro el segon text i les activitats que van treballar els alumnes, aquesta vegada responent individualment tot i que desprès vam llegir alguns resums i van preguntar dubtes.

TEXT:

PER QUÈ EL CEL ÉS TAN LLUNY?

Extret de Mites, contes i llegendes dels cinc continents de José Manuel de Prada Samper amb les il·lustracions de Lluís Filella (Editorial Joventut) .

Al principi dels temps, el Cel era tan a prop de la terra que la gent no havia de fer més que aixecar la ma per tocar-lo. El Cel protegia els éssers humans i els animals dels vents freds i de l’escalfor del sol, i els donava aixopluc. La gent comptava sempre amb la protecció del Cel i era molt feliç.

Així estaven les coses quan, un dia, dues mestresses de casa es van posar a moldre gra amb un d’aquests grans morters la mà dels quals és un bastó llarg i gruixut. Les dues dones eren al pati de casa seva, i volien preparar menjar per als seus marits. Van començar a moldre el gra, però cada vegada que alçaven les llargues mans de morter, aquestes colpejaven la superfície del Cel, el foradaven i 1i provocaven un gran dolor. Al Cel no li va fer cap gràcia que el tractessin d’aquella manera, i va amonestar seriosament les dones:

-Ei, vosaltres!Pareu d’una vegada de clavar-me cops, que em feu mal i m’esteu omplint de forats. Que no sabeu que us protegeixo dels vents freds i de l’escalfor del sol? Si seguiu clavant-me cops ha esguerrareu tot.

Però, concentrades en la seva feina, les dues dones no van cas de les paraules del Cel. Sense ni tan sols immutar-se, van continuar molent el gra.

El Cel va aguantar tant com va poder, però al final va ser incapaç de resistir el dolor que li causaven les dones i, de mica en mica, es va anar allunyant de la terra fins que es va quedar on és avui dia. D’aquesta manera, per culpa d’aquelles dones desconsiderades les criatures van quedar exposades als elements i van perdre protecció del Cel.

El que anomenem estrelles són els forats que les dones van fer a la superfície del Cel amb les seves mans de morter, quan el Cel era a prop nostre. De nit, el sol s’amaga, però part de la seva brillantor es filtra per aquests forats, que resplendeixen en la foscor. És a causa d’aquests forats que els que vivim aquí, a la terra anomenem el Cel Daldaloole, el que esta foradat.

La gent també explica que els núvols són una noia molt bonica que porta a casa seva un càntir ple d’aigua que treu del pou. Quan la noia torna cap a casa, el càntir es balanceja i l’aigua es vessa pertot arreu, i cau cap a la terra a través dels forats del Cel Aquesta aigua, la gent d’aquest món l’anomena pluja.

En veure que la seva aigua cau cap a la terra, la noia-núvol

crida al Cel desesperada:

-Cel, per favor, no deixis caure la meva aigua!

I el Cel li respon:

-Com ho puc impedir, quan les criatures de la terra clamen demanant aigua?

I així és que, si aquelles dones desconsiderades no haguessin foradat el Cel, i si la noia-núvol no vessés de tant en tant el contingut del seu càntir pertot arreu, la terra no rebria l’aigua que tant necessita.

ABANS DE LA LECTURA:

-          Intenta donar resposta al títol

-          Observa la imatge. Quina relació pot tenir amb el títol?

DESPRÉS DE LA LECTURA:

-          Sabries ara donar una resposta al títol?

-          Quin missatge es vol transmetre?

-          Explica algun fet de la teva vida que es pugui relacionar amb el conte

Per acabar fes un breu resum del text tenint en compte les tècniques i pautes apreses.

Observacions i avaluació de la pràctica:

M’he adonat que els alumnes presentaven diverses mancances o mals hàbits de lectura. Molts d’ells presentaven un vocabulari molt escàs la qual cosa feia que s’hagués d’interrompre la lectura constantment per buscar o preguntar aquelles paraules que no s’entenien. Aquest aspecte ha dificultat l’exercici.

Dos alumnes tornaven endarrere durant la lectura. És a dir tornaven endarrere sobre allò llegit abans d’acabar el paràgraf. Això provoca un efecte negatiu sobre la velocitat lectora i la comprensió, arribant a perdre la idea general del text.

En quant al resum, tots han estat prou encertats i han seguit les pautes que se’ls havien donat anteriorment.  

Les preguntes inicials de l’apartat “Abans de la lectura” els han cridat l’atenció i he aconseguit que mostrin interès per la lectura que anaven a llegir, buscant respostes d’una manera comprensiva.




Durant les altres sessions d'aquesta fase s'han treballat diferents tipus de lectura. En l'exemple anterior es tractava d'una lectura comprensiva, alguna  era més selectiva ja que se'ls van fer, abans de començar la lectura unes preguntes en concret i només s'havien de centrar en aquell aspecte.


En aquesta fase m'agradaria emfatitzar que, he vist més que mai que, per dur a terme una bona intervenció psicopedagògica cal que hi hagi una bona interacció. Aquesta es basa en el diàleg i va també més enllà amb el llenguatge no verbal, el reforç positiu, ...