Conclusions

Arribat el final d’aquest diari de pràctiques crec que és important fer un feedback i reflexionar sobre tot allò que he anat fent i, sobretot, aprenent.

És difícil recollir en unes línies les diferents experiències viscudes al llarg de l’estada de pràctiques. Cal dir que gairebé he pogut seguir al peu de la lletra tots els aspectes del meu pla d’intervenció; sempre hi ha alguns, com ara la temporalització que han sofert variacions.

Amb la psicopedagoga del centre he pogut tenir llargues i enriquidores converses, no només d’aquest grup d’alumnes, sinó dels diferents casos que hi ha al centre i de les diferents intervencions psicopedagògiques que es duen a terme. Vull mencionar que no només he intervingut amb el cas en què centro el meu treball, sinó també en altres alumnes que presentaven altres dificultats d’aprenentatge.

El fet de que ja era la segona vegada que estava en el mateix centre i havia pogut fer una observació ben detallada ha facilitat la tasca i m’ha fet sentir més segura.

Una de les conclusions que n’he extret, és que per dur a terme una bona intervenció psicopedagògica, primer de tot, cal que hi hagi una bona interacció. Aquesta en un principi es basa en el diàleg però a poc a poc va anant més enllà (llenguatge no verbal, reforç positiu, etc.). En molts dels diferents moments d’interacció que tenia durant les intervencions, demanava “ajuda” a la meva tutora del centre per tal de reconduir una determinada situació, o donar confiança a un alumne, etc., i crec que m’ha donat unes bones eines per dur a terme una bona pràctica educativa.

La meva missió en aquest període era dissenyar un pla d’intervenció que ensenyés als alumnes com aprendre a aprendre a partir de la presentació de les tècniques d’estudi amb la posterior aplicació personal de cadascú, fent així una eina per a disposar d’habilitats per conduir el propi aprenentatge, ser capaç d’aprendre cada vegada més i de forma més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i necessitats.  No es tractava doncs només d’un seguit de teoria explicant tècniques d’estudi amb efectes “súper especials”, sinó de construcció del pensament. Per tant, amb aquestes activitats no dono uns procediments miraculosos, sinó eines per a formar a persones autònomes, preparades per a les diferents situacions i que tinguin la motivació suficient per a continuar aprenent amb sentit.

Les pràctiques m’han enriquit tant personal com professionalment. He descobert un àmbit nou, m’he format i he reflexionat, he evolucionat, he treballat en equip, he viscut en primera persona la figura del psicopedagog i he pogut experimentar sensacions que no podia viure durant les sessions teòriques de les diferents assignatures.

Només em queda dir que espero que aquest treball que ha donat el seu fruit pugui tenir continuïtat.

Seguim en contacte i bon final de Practicum II a tots/es!